SudActiu

Archive for the ‘crònica’ Category

El diumenge 28 es van celebrar les curses de Miravet (Muntanya) i Cambrils (Mitja Marató), en les dues hi va haver participació de membres de Sudactiu. A Miravet vàrem anar Frank Salas, Guti, Santi i Mingo a la cursa; i l’Encarna i l’Albert varen fer la marxa; a Cambrils ens va representar la Cèlia i l’Enric. Miravet va ser una cursa molt ben organitzada, varen cuidar tots els detalls, inclús hi havia animació als avituallaments i va haver una bona rostida al acabar, on va haver de tot. Cal destacar la gran bossa de corredor que van preparar, no va faltar de res. A la cursa, pos dir-vos que va ser una mica perillosa, va haver alguna baixada que l’havies de mirar tranquil·lament, per no prendre mal,  i el que passa de vegades que coincideixen marxa i cursa, que ens trobem tots junts i fa respecte els avançaments per sender. No obstant, en resum, una gran feina dels amics de Miravet. Resultats: espectacular Frank Salas, un gran temps, i sobretot ara, que ens fan falta els referents del passat any, Santi i jo, com sempre, a meitat taula, vigilant de no prendre mal; i Guti, increïble la valentia demostrada, esforçant-se més, dia a dia, a fi de recuperar el nivell de fa dos anys i va acabar la carrera amb unes greus molèsties al genoll, espero que s’hagi recuperat aquesta setmana. L’Encarna i l’Albert van realitzar la marxa a un bon ritme, quasi van arribar els primers, us esperem a alguna cursa, va que ja quasi esteu preparats.

Mitja Marató de Cambrils

Cambrils: ens alegrem molt per Cèlia que va fer la seva millor marca en Mitja, m’ha comentat que la fita per aquest any és baixar de 5′/Km, ja està al caure, i també estem contents de veure a Enric acompanyant-la. Felicitats als dos. Ens comenta que va ser una cursa molt ben organitzada i que s’ho van passar molt bé, ànims i a per la pròxima.

Nota: la propera setmana, si Déu vol, us contaré que tal la Marató de BCN, quatre representarem a  Sudactiu; esperem arribar tots sans i estalvis.

Mingo

Bon dia, ja tenim la crònica de la Cursa Lo Frare que es va celebrar el cap de setmana passat al Ginestar (recordeu que aquí teniu l’agenda per aquest cap de setmana, que tenim moltes activitats).

El diumenge 14 de febrer a les 7:30 h vam quedar uns quants falduts a la casa de cultura per anar a Ginestar, quin humor!!! perquè estàvem a -5,5ºC quin fred. Però bueno tirem cap a Ginestar, recollim dorsal i amb -3ºC comença la cursa de 22 km i 815 m. de desnivell positiu.

Vam córrer:

Ramon Callarisa 2:57

Pere Ayuso, Manel Ollé i Cèlia Callarisa 3:09.

Vam anar els 3 junts tota la cursa, k bé!!! i vam fer entrada triomfal a la meta.

Climent va haver d’abandonar ja que es va trencar, tot i que anava amb molt bon temps. Ànims!! i que no sigui res.

La cursa al principi tot era pujada fins arribar al punt més alt i després una llarga baixada amb un tros de pista per a poder córrer de valent. tot molt bé!! En arribar a la meta botifarrada i cap a casa.

Felicitats i ànims als de Miravet!

Després d’intentar animar a més gent i no aconseguir-ho, el dissabte passat Omar i jo ens dirigíem a l’Espluga Calba per començar les activitats d’aquest any. Com un dels nostres objectius és provar el màxim de disciplines diferents relacionades amb la muntanya i com encara podem dir que estem en pre-temporada, l’esdeveniment ens anava de meravella.

A les 8 sortíem del poble i sobre les 10 arribàvem al nostre destí. De seguida vam anar a buscar el dorsal i vam tornar al cotxe a acabar de decidir la indumentària i preparar-nos per a la sortida. Com sempre que t’inicies en una modalitat ens vam sentir molt estranys, poc preparats i amb bastantes incerteses, però amb moltes ganes i il·lusió. Jo no parava de mirar els pantalons de la gent, gairebé tots en malles llargues i alguns fins i tot amb unes polaines especials que de seguida vaig entendre per a què eren i pensava que faria amb les meues malles curtes.

Vam esmorzar/dinar sobre les 11 i ens vam preparar per anar cap a la zona de sortida on 15 minuts abans de sortir ens donarien els mapes amb la ubicació dels controls. Aquí ja estàvem com xiquets menuts, expectants per veure el mapa i començar a decidir la ruta. No teníem ni idea de com havíem de fer-ho, però tampoc ens preocupava, era un dia per aprendre i xalar i això és el que vam fer. Tot i això, la vena competitiva sempre està present i vam marcar-nos com a objectiu intentar acabar per la meitat de la classificació.

Una vegada vam donar-li la volta al mapa vam estudiar-lo una mica i vam decidir per on començar i vam marcar-nos les 3 o 4 primeres fites, a partir d’aquí, i segons com anés tot, ja decidiríem la resta. Al principi la gent anàvem molt agrupats però poc a poc, tal i com anàvem trobant punts de control ens anàvem separant i a partir del 3r o 4t ja estàvem pràcticament sols. Vam anar fent amb calma, amb alguns errors de lectura i fent servir poc la brúixola. Com anàvem poc equipats i preferíem fer més distància que haver de travessar terreny complicat, vam optar majoritàriament per seguir camins o senders marcats. Amb aquesta filosofia vam anar trobant controls, menjant, perdent-nos un parell de vegades, dissimulant quan trobàvem algun control amagat i passant-nos-ho molt bé. El temps passava molt ràpid i de cop ja havíem d’estar pensant en tornar al punt de partida. No vam apurar el temps, sabíem que tampoc ens venia d’aquí, que l’important era el bé que ens ho havíem passat i la nova experiència.

El final de festa també va ser perfecte. Tot i que teníem pressa i pensàvem marxar ràpidament, vam anar a veure l’ambient de la zona d’arribada i l’avituallament final. I no ho vam poder evitar, quan vam adonar-nos-en ja teníem davant un plat de fesols i un amb múltiples talls de carn cuinats perfectament. Molta gent, ben alimentats i assentats juntets, un gran final de festa que ens va acabar de convèncer de repetir la experiència, ja anirem informant per si algú ens vol acompanyar (haureu de crear un altre equip que el nostre ja està bastant compenetrat, ja m’enteneu ).

Per acabar dos apunts ràpids;

• Ahir es va iniciar el circuit de curses de muntanya de les Terres de l’Ebre. Si no m’equivoco, i a falta de rebre informacions dels participants, la cosa no va anar massa bé. Dels que corrien la cursa van acabar-la Ivan Pastor (3:36:57), Dani Itarte (3:49:17), Ramon Callarisa (4:02:32), Cèlia (4:41:25) i Joan Gutierrez (5:16:08), la temporada acaba de començar i tindrem temps de remuntar, però haurem d’anar més gent si no no podrem repetir la bona posició de l’any passat. Pel que fa a la marxa,  també vam tenir alguna lesió i altres sorpreses negatives i haurem d’esperar a alguna crònica dels presents perquè encara no tenim classificacions. Ja vindran dies millors!!
• Fa un parell d’apunts parlàvem de les activitats del mes de febrer. De moment ningú ha deixat cap comentari ni s’ha posat en contacte en natros per interessar-s’hi. Demà tenim reunió al local del centre, podeu venir i en parlarem. També ho podeu fer comentant aquí o al Facebook. Penseu que el temps vola i que hem de començar a fer reserves. CONTESTEU!!!!

Agus

Avui toca estar més reposat de lo normal, avui es dia de reflexió però també d’alegria.

Ja ha passat, ja és història i ara ja es pensa en la de l’any vinent. Després de uns quants quilometres de cotxe el divendres fèiem nit a Eriste un poblet a 2 Km de Benasque, tocava descansar, dormir i concentrar-se per a la gran cita de la temporada, però no podíem fer molta concentració ja que justament a Eriste eren festes majors i la orquestra i discoteka mòbil deixava de fer soroll vora les 6 i pico del mati.

Dissabte 8:00 am. Tots els membres de sud actiu sortíem del llit per esmorzar com a campeons, pasta, fruita, sucs, galletes….. era el moment d’omplir els dipòsits per que estarien buits durant molt de temps, primers nervis, primers moments de suport els uns als altres, comparacions de cabirons (osti tu quins cabirons hooooo a veu vist la mare que els va pa……).
9:00 am arribada al pavelló de Benasque, entrega del material, del dorsal, del xip….. ens posem a escriure i contar les calories que portaríem cadascú durant la carrera…..
10.00h ens expliquen l’aventura i ens avisen: previsión lluvia tarde i noche… bé ho complicava una mica però anàvem preparats……….
10.30 Ens acabem de vestir, vaselina per aquí i per allà i ja estàvem preparats.
10.45 Passem tots el control de material i cap a la sortida. Cares de asustats, de nervis, en fi cares de tot……….
10.55h Els organitzadors donen suport moral als atletes, els membres de sud actiu ja estan preparats impossible tornar enrere.
11.00h Comença la gran aventura, sortim de Benasque i amunt, el primer tram de la cursa va per pista en tendència sempre a pujar, comencem a trotar i amunt, la gent animant, el dia esplèndid solet però alhora algo de fresca. Fins al primer punt de control era fàcil però a partir d’allí una pista que cada cop anava inclinant-se més, les vistes brutals i cada cop les rampes més pronunciades, al final de la pista un altre punt de control CORONAS i d’allí un GR en fortes pujades i zones molt tècniques que ens portaven al collado de BALLIBIERNA (2732m) on era el tercer punt de control, una baixada igual o pitjor de tècnica ens portava a LLAUSET. Aquí era el quart punt de control, un cop passat el xip empreníem el mateix camí per on havíem baixat però ara a pujar, rampes considerables, aigua per un tubo i gent que començava a abandonar degut a la duresa del recorregut. Un altre cop coronàvem el BALLIBIERNA (aquí hi havien Guardies Civils de muntanya i mai m’he alegrat tant de vorel’s com este dia), del coll de Ballibierna empreníem la baixada pel mateix GR i ens anàvem crusant a gent que encara la feia pujant. Unes hores de baixada rapídissima i acompanyats d’aigua perquè ja era de tarde i les previsions no fallaven. Passem pel control de CORONAS (ens tapem una mica per evitar xopar-mos) i continuem baixant per pista a gran velocitat i aquí retallem diferencies i avancem a bastanta gent.

Aquí érem tres grups diferenciats: Lluc Maresma ens portava més de 2 hores d’avantatge corria en solitari.  Tres components (Tonya, Pere i Fernando) continuaven darrera nostre a unes 2 hores aproximadament, i el peloton (Furni, Pàmies, Feliu, Mon, Agus i Omar) continuàvem baixant  a gran velocitat fins al primer punt de control SENARTA. Aquí era el final de la primera banya del circuit i d’aquí es començava la segona part. Després del suport de Agus jr, Emma i Pili es continuava pujant per pista, sendera i carretera. Passàvem pels punts de control de BAÑOS DE BENASQUE, per VADO DEL HOSPITAL (aquí els guanyadors ja els vèiem baixar perquè el camí d’anada era el mateix que el de tornada). A VADO  ja eren les 21.00h el cansament era notable, fred, pluja i ment cada cop més febles, aquí la ment de Pàmies li deia prou, però segur que físicament hagués aguantat i de sobres. Abans del Vado ens crusàvem en Lluc i ens animava d’allò més (collons encara esteu aquí, lo menos vos falta una hora i mitja hasta dalt de tot…… això es diu suport jeje) del Vado continuàvem fins la BESURTA  i allí ens esperava un caldito de carn super bo, ens ficàvem roba, frontal, guants….. i amunt faltaven sols 3 Km per arribar al final de la segona banya els AIGUALLUTS. Arribàvem als AIGUALLUTS  sobre les 23.00h. Después de xerrar amb un agent rural de Gandesa, fixar amb el xip, agafar aigua de la riera començàvem el descens, el que havíem pujat ara ho havíem que baixar, pel mateix lloc i a 21 Km de la meta, casi res una mitja marató nocturna.
El ritme de baixada era ràpid, en frontal, per la nit, veient Salamandres per tot arreu…..quina passada.
23.25 arribàvem per segon cop a Besurta un altre cop caldo i abaix…..
00.00 Arribem a VADO
00:45 a BAÑOS, continuàvem la baixada en ganes d’arribar a meta i plorar com a xiquets.
1:15 h passem pels BAÑOS i continuem a un ritme alt baixant i adelantant a gent.
1:40h passem per SENARTA, ultim punt de control, a 6 Km tenim el final, buf……. alegria, ganes de plorar però faltava el final, els últims 6 Kilometres més guapos i que més recordaré, el grupet que havíem format (mon, feliu, agus i omar) xerrant de les colònies, xerrant del passat, d’aventures i desventures i avall adelantant a gent. Toña i Pere continuaven pujant en solitari direcció a BESURTA (lloc on pararien, degut al fred, i molèsties al genoll), Lluc Maresma ja estava dutxat i arreglat esperant-mos a meta, Pàmies devia estar també dutxat i arreglat, Fernando havia parat a SENARTA, la pedregada que van arreplegar, el fred i el cansament el van fer parar en aquell punt, i Furni el portàvem a uns minuts davant nostre, era el moment d’apretar les dents
2:13 arribada a Benasque, l’entrada pels carrers era impactant, llum, civilització, poca gent donant suport però allí estàvem, agafats de la mà, plorant i crusant la línia de meta……. FANTÀSTIC

Gràcies a tots vatros ha estat possible, sense els amics això no s’hagués pogut fer, la ment es la principal responsable i sense el suport segur que no hagués aguantat fins al final, snifffffff,

Dos dies, 48 hores va ser el temps que va durar la meravellosa edició de la cursa del Llop. Seguint el fil de tot l’any la gent va respondre i es va decidir a participar en la majoria de les etapes de la cursa del llop, sobretot a la cursa de muntanya i a la bicicleta de carretera.

Pel que fa als Sudactius la gran majoria es van apuntar a la Cursa de muntanya, tan sols Fernando i Toni a la mitja marató de Caro i només Feliu i Maresma van participar en les dos curses. El primer dia, la calor, va ser un dels oponents més durs de la carrera (tot i que ja ho sabíem), pel sol fet de sortir a les 14:30 i traçar un recorregut on escassejaven les ombres, els 32km que separaven Tortosa de l’Ampolla es presentaven molt durs. Per a sorpresa de tots el gran Cali (Maresma) va tenir un gran dia i va poder oferir un recital aconseguint el segon lloc de la prova, només superat per Ahmed (1r classificat del Circuit de es Terres de l’Ebre). A continuació a vint minuts començaven a arribar Feliu, Agus, Mingo i Mariné. Durant la major part del recorregut vam anar avançant-mos els uns als altres. Fins al km 16 Agus i Feliu anàvem per davant, però quan va començar la baixada tant Mingo com Mariné ens van agafar, crescut pel moment Mingo va decidir de tirar i Agus el va seguir, però Mariné i Feliu vam continuar a un ritme una miqueta més baix, reservant-mos per als kms finals. A 7 kms de meta em vaig veure amb forces i vaig decidir de tirar i anar a veure com estaven les coses per davant, en dos kms vaig agafar a Agus i vam anar tirant fins a falta de 2 kms que vam poder agafar i sobrepassar a Mingo, que va arribar a meta a pocs segons darrera. Piques sanos que ens fan anar a tope i dels quals estem tota la setmana bromejant, que si tu, que si jo, que si… jejeje. Unes posicions més endarrerides van arribar Carlos, que va fer una molt bona carrera (feia més de 3 mesos que no corria), Ramon (que tan de sol se li va fer costa amunt) i Dani que van arribar junts i finalment  Dolors i Marc (que van debutar en la prova).

Ara ve quan la maten, diumenge i segon dia de la cursa del llop. A les 9 del matí ja estàvem tots al parc de Tortosa fent lo caferet de rigor i cruzant els dits per tal de veure com respondrà el cos després de donar-ho tot el dia anterior i sabent que toca afrontar la mitja marató d’asfalt més dura i amb més desnivell de tota Espanya. Toc de sortida i ja des de ben principi ens vam dividir en dos grupets: Maresma i Fornós per davant i Feliu i Ferni unes posicions més endarrerides. A les dos hores i 8 minuts Maresma entrava a meta i a pocs minuts Fornós.  En 2.19 i sense caminar en cap tram del recorregut, però això sí a rime bastant suau, Feliu va entrar a meta i finalment Ferni que va tenir problemes estomacals a les dos hores i mitja va poder acabar la duríssima prova.

Des d’aquí m’agradaria destacar i felicitar tant a Maresma per la segona posició com a Mariné, que amb 52 anyets esta fort com un roure. Vaya dos cracks!!!! També felicitar a tota la gent que ens va animar i ens va venir a veure, el seu suport ens motiva i ens ajuda a superar-mos en moments difícils.

Per acabar desitjar-li molta sort a Agus que aquest cap de setmana marxa cap a Andorra a fer una curseta de ni més ni menos que 105km!!!!! Tu pots campeon!!!

Nova cursa del circuit disputada i una altra vegada hem aprofitat la proximitat per presentar una bona participació, tant a la marxa com a la cursa.
El recorregut tenia com a principal dificultat la distància i l’estat del terreny, que tot i no ser massa tècnic et feia estar molt atent per evitar caigudes i males xafades.
Com sempre es va sortir molt ràpid i només Lluc va poder enganxar-se al primer vagó. La resta ens situàvem allà on les forces ens deixaven estar i vam anar conservant les posicions (tret de Jordi que es va perdre i va veure com el superaven molts de corredors) i anar tirant cap a la Sènia entre núvols i muntanyes.
A l’arribada ens esperaven els participants a la marxa, que ja estaven dutxats i arreglats quan vam començar a arribar. Per sort, a més d’ells també ens estaven esperant els membres de l’organització amb salsitxes, botifarres, cansalada, pa amb tomaca i begudeta fresqueta que compensava l’esforç anterior.
En resum, una bona cursa amb un recorregut prou exigent, un esmorzar-dinar ben complet i l’ambient típic de les nostres curses que t’anima a seguir participant i visitant els nostres pobles i muntanyes.
La pròxima trobada és a Paüls i hem d’anar-hi tots per consolidar la tercera posició per equips que tenim a la classificació del circuit.

Per als de la marxa no hi ha classificació, però veient la llista d’inscrits ja en tenim prou per comprovar que la gent continua movent-se i que som un dels pobles en més participants a les proves del circuit.

Classificacions cursa i inscrits marxa (no han penjat les classificacions).

Quan vam arribar ja havien sortit, mentre estiràvem una mica aprofitàvem per continuar xerrant amb coneguts que anàvem trobant i ens resguardàvem una mica de l’airet fresquet que feia. Després d’uns minuts van passar les participants femenines de la cursa. El grup va passar molt estirat, amb la catalana Laia Andreu al capdavant i la resta de corredores separades i amb mala cara. Això em va fer pensar el dura que era la volta al poble i que s’havia de sortir en calma des del principi.
Poc a poc passava el temps i després del control de dorsals estàvem tots darrera de la línia de sortida amb ganes de començar a córrer. A l’hora prevista es va donar la sortida i com sempre vam començar molt forts. El primer tram era en baixada i la gent volava. En un tres i no res estàvem baix del poble i començava la pujada, l’important era trobar un ritme còmode que ens portés fins a la primera sendera i això és el que vaig intentar. Sense obsessionar-me amb la gent que em passava vaig fer els primers quilòmetres. Com ja estava avisat de la llargada i duresa del primer tram de la cursa en cap moment vaig apretar al màxim. Només passava als de davant si anaven realment lents i així anaven passant els minuts. Prop dels 40 minuts va arribar el primer descanset i avituallament que també em vaig prendre en calma ja que Feliu m’havia dit que encara quedava un tram molt dur. Efectivament allí estava i va resultar dur de veritat. Per sort també era molt bonic, sobretot el pas per dins de la roca, tot i que provocava una mica de tap. Després venia una baixada on vaig poder passar algun corredor però que davant de la dificultat per avançar vaig preferir no arriscar una caiguda.
A partir d’aquí va venir un continu puja i baixa amb trams bellíssims al mateix temps que durs, on vaig córrer amb coneixement, controlant-me als moments d’eufòria i animant-me quan les forces no responien tot el bé que m’hagués agradat. Després de bastants quilòmetres i molts metres de desnivell, arribàvem a la penúltima pujada llarga i dura. Aquí ja anava pràcticament al màxim i vaig poder superar alguns corredors, encara que no tots els que m’hagués agradat. El tram final era molt dur i només la presència d’alguns membres de l’organització que ens animaven va evitar que la duresa es fes notar i m’obligués a baixar el ritme. Durant la baixada vaig acabar-me el tubet de glucosa que em quedava i vaig recuperar les forces que vaig poder per encarar l’última pujada. No van ser suficients per fer una gran pujada, però el meu ritme tampoc era dolent i encara em va permetre superar algun corredor. Però el millor estava per arribar i ho va fer al començar la baixada. A l’inici vaig deixar passar un company, que em semblava que havia de baixar bé i que va confirmar les expectatives. Vam fer una baixada sensacional, el terreny estava en unes condicions excel·lents i vam córrer tot el que vam poder, que va ser inclús més del que em podia imaginar. De veritat que va ser una baixada rapidíssima i vam superar molts corredors.
Finalment s’acabava la baixada, ja amb el poble a vistes. Quedava un petit tram per quitrà més o menys pla i jo tenia molt clar que no podia (ni volia) esprintar. Vaig superar al company en una pujadeta, però de seguida em va passar i em va deixar uns metres. Jo estava la mar de content, havia arribat al final amb forces, sense cap caiguda i després d’haver gaudit d’una cursa sensacional. El temps també em feia estar molt content, encara que quan vaig saber el que havien fet els primers em vaig quedar parat; quines MÀQUINES!!

Sona el despertador i, literalment, salto del llit (dormia dalt d’una llitera) i em poso la roba que m’havia preparat la nit anterior. Amb els ulls mig tancats em dirigeixo a la cuina a preparar-me l’esmorzar. Definitivament havia decidit canviar els habituals cereals amb llet per un altre esmorzar ja que les últimes curses m’havia sentit una mica pesat i amb la panxa massa plena. Provo amb dos torrades, una de melmelada i l’altra de pernil dolç i formatge i ho rego amb suc de prèssec. Tot molt bo i després es demostraria que el canvi ha estat positiu perquè em vaig trobar perfecte en tot moment, vaig menjar a tots els avituallaments i no vaig tenir cap sensació dolenta (pel que fa a la panxa) en tot el recorregut.
Una vegada esmorzat, m’acabo de posar totes les coses dins la bossa, em poso les lents de contacte i cap al carrer. Havíem quedat de 7 a 7.15 a La Mera i avui arribava dins del marge. Una vegada allí, primera sorpresa del dia ja que hi havia més gent de l’esperada. Concretament estaven F i M però tal com anaven vestits i amb la cara que feien, no semblava que tinguessen les mateixes intencions que la resta.

Sona el despertador i, literalment, salto del llit (dormia dalt d’una llitera) i em poso la roba que m’havia preparat la nit anterior. Amb els ulls mig tancats em dirigeixo a la cuina a preparar-me l’esmorzar. Definitivament havia decidit canviar els habituals cereals amb llet per un altre esmorzar ja que les últimes curses m’havia sentit una mica pesat i amb la panxa massa plena. Provo amb dos torrades, una de melmelada i l’altra de pernil dolç i formatge i ho rego amb suc de prèssec. Tot molt bo i després es demostraria que el canvi ha estat positiu perquè em vaig trobar perfecte en tot moment, vaig menjar a tots els avituallaments i no vaig tenir cap sensació dolenta (pel que fa a la panxa) en tot el recorregut.
Una vegada esmorzat, m’acabo de posar totes les coses dins la bossa, em poso les lents de contacte i cap al carrer. Havíem quedat de 7 a 7.15 a La Mera i avui arribava dins del marge. Una vegada allí, primera sorpresa del dia ja que hi havia més gent de l’esperada. Concretament estaven F i M però tal com anaven vestits i amb la cara que feien, no semblava que tinguessen les mateixes intencions que la resta.