Ara la farem!! Mentrestant…

Classificacions:

Duatló

Cursa

BTT

Marxa

Fotos:

Flickr – Ferran Vidal

Picasa – Carlos

Però tenim bones notícies, com no participant Paco Mariné, hem vingut a casa en copa, però ell vol fer una aclaració sobre això. Segons el reglament de les Terres de l’Ebre, la categoria màster inclou la gent que fa els 50 anys dins de l’any que participen, en canvi el reglament de Siurana diu que si el participant fa els 50 aquell any, però encara no els té, no pot competir per a aquesta categoria. En resum, que Paco creu que la copa hauria d’haver sigut per a un altre corredor que ha entrat abans que ell i que a la lliga de les TTEE competeix a la categoria Màster, però a la Siurana és considerat Veterà.

Aquí podeu consultar les classificacions.

Per últim donar ànims a LLuc Maresma, ja que sabem que volia participar, però que no ha pogut vindre. Ànim!

Albert, Paco i Encarna.

Per fi, este any sí!! Després de 2 anys quedant-me en les ganes de fer esta marxa, a la 3a ha sigut la vençuda!!
Tenia moltes ganes de fer-la o almenys intentar-la ja que havia sentit parlar molt i sempre molt bé, així que s’havia de confirmar! I este any que tenia de referència la de Riudoms, encara en tenia més ganes. Ara, he de confessar que no m’imaginava que fos tant dura! Quan vaig mirar la web per informar-me, em vaig fixar bàsicament en la distància i no vaig parar massa atenció al desnivell = ERROR!! Mentre la Riudoms tenia un total de 2900 m aprox. aquesta era casi el tripleeeee!!
Bé, la qüestió és que després d’aconseguir inscriure’ns (pels pèls) Domi, Joan (amic de Tgn) i jo, i esperar el dissabte en candeletes, va arribar el moment.
En un principi, la idea era anar els tres junt en Eva i uns amics d’ella però ja abans de la sortida ens vam “desperdigolar”. Joan, Domi i jo vam començar a tirar intentant avançar gent però la cosa estava complicada. Així que Joan, després d’esperar-nos 2 o 3 cops, va desistir i va anar tirant. Domi i jo ja sabíem que no el veuríem més així que vam decidir anar els dos a una, i la veritat és que ens vam complementar molt bé. De vegades en curses és difícil anar acompanyat perquè si el ritme de l’altre és molt més alt et canses de seguir-lo, però també cansa si el ritme és més lent. És complicat trobar un terme mig. Nosaltres vam aconseguir trobar un ritmet que ens anava molt bé als 2 i el vam portar durant tot el recorregut.
Anàvem fent xino-xano, caminant a les pujades i corrent els trams planers i baixades. A les baixades jo m’accelerava una miqueta perquè em sentia bé ì Domi anava frenant i curant-se en salut per por a tornar-se a lesionar del genoll…però de seguida tornàvem a enganxar-nos. Com ens sentíem bé i portàvem un bon ritmet, ens vam marcar l’objectiu d’arribar a Caro de dia i…ho vam complir!! A les 21:30 estàvem allí. Vam fer un paronet ben merescut d’uns 10-15 minuts: algo de menjar, aigüeta per un tubo, canvi de samarreta, frontal al puesto i ….. a tornar-hi que no ha sigut res!! Jo estava contenta amb el temps que havíem fet al 1er tram i, fent números vaig pensar que podriem acabar-la en 7h30′ (igualant la de Riudoms) però no vaig tenir en compte molts factors que jugaven en contra i que no van estar presents a l’altra (no es poden comparar mai les curses…cadascuna és una historia!)
Bé, vam arrancar, fent-se fosc de seguida i la cosa ja va canviar. Anavem molt callats, ben concentrats en on posavem els peus i sobretot, seguint bé les senyals per no perdre’ns (aprofito per felicitar l’organització per la bona senyalització). A banda d’això, el cansament que començava a sortir després de tantes pujadetes no ens deixava obrir massa la boca. Havíem de guardar forces.
Per fi vam arribar a la tant esperada baixada. Jo l’esperava en candeletes ja que les baixades se’m donen bé i pensava que recuperaríem temps. Però no va ser ben bé així. Tot en excés és dolent i tants de kms de baixada no podien ser menys!! A més, la foscor i el terreny (pedra solta) complicaven l’assumpte i feien que no poguéssim disfrutar al 100% d’aquell tram. Els últims kms d’esta dura baixada, Domi i jo només demanàvem pla o pujadeta (sempre volem el que no tenim!! jajaja!) i per fi…….va arribar el tram de pista final!!! Ufffff…que bé!! Com el vam agraïr!
Durant este tram vam canviar d’estat d’ànim unes 3 o 4 vegades: alegria en començar-lo perquè els genolls ho necessitaven, més emoció i llagrimeta en veure les llums de Paüls tant prop, decepció en adonar-nos que la vista ens havia fallat una mica i el poble no estava tant prop com pensàvem, alegria un altre cop en entrar al poble però seguida de desconcert perquè no sabíem a quina part del poble acabava… A sobre de tot això. només faltava el GPS de Domi que deia que faltaven 5kms però no veiem normal que ens fessin pegar dos voltes al poble per acabar de fer estos 5kms… jajaja!! Ara em fa gracia però en aquell moment ho estàvem maleint tot!!
Total, que en tant de desconcert, vam veure la llum al fondo (jajaja!!) i allí estavaaaaa…. la pista en l’arc unflable que significava l’arribada. En aquell moment les cames ja es van accelerar soles i van acabar de donar tot el que quedava a la última baixadeta i entrada a la pista.
A banda de l’emoció i la satisfacció que ja em nombrat varies vegades, en fer una cursa d’estes característiques, també em vaig posar molt, molt contenta pel resultat final: 8 hores!!
Tot i que a la meitat del recorregut vaig arribar a pensar que podíem fer 7h30·, quan vam acabar i vaig analitzar totes les dificultats que no havia tingut en compte (desnivell, foscor, terreny…) em vaig sentir molt satisfeta i en ganes de repetir!!!

Sortim d’Ulldecona cap a fredes sobre les 16:00, després de fer una mica de cua per la carretera agafem los dorsals i fem una mica de temps preparant-nos i comprovant per enèsima vegada que ho portem tot i que no ens deixem res. Saludem als amics i coneguts. L’hora s’aproxima i fem la foto Falduda… això està a punt minuts abans de les 18:00, intentem posar-nos una mica endavant per a no patir amb els que no correran de bon principi, m’enganxo a l’estela de Mingo i anem avançant a un munt de participants sense parar, fins que als 30 minuts fa un canvi de ritme que per a mi era massa i veig dos gorretes blanques conegudes, Feliu i Ramon, veig que porten un ritme que era molt bo, continuo darrera d’ells fins que en una llarga pista de baixada tinc un ensurt amb la camelback i haig de para un moment, els veig en cada revolt i arriba el primer control, quan jo entro ells surten i veig que em serà molt difícil atrapar-los i seguir el seu ritme, començo la marxa en solitari. Després de la Cova del Vidre, vaig pujant a un ritme no com a mi m’hagués agradat i començo a intentar concentrar-me. Ja porto més de 3:30 hores i estic molt bé, sense pensar massa, veig que Caro no esta lluny, he perdut molt de temps en el meu recorregut en solitari i entro al control de caro casi tocant les 4 hores (22:00) canvi de samarreta, estiraments, omplir d’aigua i menjar un pastisset energètic… veig a Nelo, Neus i Domingo. Encenem el frontals, perquè ja és fosc i a un ritme alegre anem tirant però quan comencem a pujar ens dividim, em quedo amb Nelo, portem un ritme bastant lent i parem un moment per posar-me bé la turmellera, Neus i Domingo ens avancen perquè es veu que s’havien perdut una mica. Sense donar-nos compte estem al l’últim avituallament, ens fan la foto i ens diuen que només ens queden 12 km, em va motivar moltíssim, anem Nelo i jo sols, a estones veiem llums però molt llunyanes, després de la pujada tinc el moment més dolç de la marxa, em trobo molt bé al anar recuperant per el ritme baix i ja portem 6 hores, però continuem per la baixada final, ja m’havien informat de la baixadeta, moltes pedres soltes que em fan entortillar unes quantes vegades, quan portem bastant estona, uns diuen que només falten 2 km… mentira veiem Paüls de lluny, encara falta . Arribem al asfalt i ja era innecessari gastar els dos últims cartutxos, ho havia de haver fet abans. Ara toca asfalt, per a rematar. Arribem a meta 8:42 minuts i els Sudactius: Mingo, Feliu i Ramon ens feliciten per acabar, i ens informen que marxen al hospital a buscar a Marema que està allí per una inflamació, tot i així va acabar en 5:20 més o menys, una autentica màquina. Espero que és recuperi prompte i ens continuï donant alegries. Una mica de pa amb tomaca, pernil i formatge i una dutxa, tinc gana una altra vegada pa amb tomaca… jajaja. En una horeta arriba Tito, ve acompanyat de més falduts, després de comentar la jugada i menjar-nos un gelat, anem cap al poble. A les 5:00 em poso al llit i a les 9:00 Eneko m’ha fet l’interrogatori de on havia estat i em va explicar la juerga que va fer anant a sopar de caseta. Físicament em trobo molt bé, pensava que després de més de 48 km estaria més trinxat, ara toca preparar-me per la pròxima i ja tinc la meva primera marca a batre.

Mireu si va acabar bé, que ja pensa en la pròxima i, fins i tot, ja ens fa una proposta. Voleu anar a Morella?

Com dèiem, Paco va ser primer màster amb 3h06’31, Pedro va acabar 19è en 2h56’05″, Mingo 36è en 3h07’22″ i Carlos 63è amb 3h29’21″ (Classificació completa).

De moment ho deixo aquí, podeu veure més fotos a l’apunt anterior i en posteriors entrades us explicaré la resta de proves on hem participat i el resultat del nostre relleu, una gran experiència que et permet començar a sentir l’esperit del Llop!

El diumenge 28 es van celebrar les curses de Miravet (Muntanya) i Cambrils (Mitja Marató), en les dues hi va haver participació de membres de Sudactiu. A Miravet vàrem anar Frank Salas, Guti, Santi i Mingo a la cursa; i l’Encarna i l’Albert varen fer la marxa; a Cambrils ens va representar la Cèlia i l’Enric. Miravet va ser una cursa molt ben organitzada, varen cuidar tots els detalls, inclús hi havia animació als avituallaments i va haver una bona rostida al acabar, on va haver de tot. Cal destacar la gran bossa de corredor que van preparar, no va faltar de res. A la cursa, pos dir-vos que va ser una mica perillosa, va haver alguna baixada que l’havies de mirar tranquil·lament, per no prendre mal,  i el que passa de vegades que coincideixen marxa i cursa, que ens trobem tots junts i fa respecte els avançaments per sender. No obstant, en resum, una gran feina dels amics de Miravet. Resultats: espectacular Frank Salas, un gran temps, i sobretot ara, que ens fan falta els referents del passat any, Santi i jo, com sempre, a meitat taula, vigilant de no prendre mal; i Guti, increïble la valentia demostrada, esforçant-se més, dia a dia, a fi de recuperar el nivell de fa dos anys i va acabar la carrera amb unes greus molèsties al genoll, espero que s’hagi recuperat aquesta setmana. L’Encarna i l’Albert van realitzar la marxa a un bon ritme, quasi van arribar els primers, us esperem a alguna cursa, va que ja quasi esteu preparats.

Mitja Marató de Cambrils

Cambrils: ens alegrem molt per Cèlia que va fer la seva millor marca en Mitja, m’ha comentat que la fita per aquest any és baixar de 5′/Km, ja està al caure, i també estem contents de veure a Enric acompanyant-la. Felicitats als dos. Ens comenta que va ser una cursa molt ben organitzada i que s’ho van passar molt bé, ànims i a per la pròxima.

Nota: la propera setmana, si Déu vol, us contaré que tal la Marató de BCN, quatre representarem a  Sudactiu; esperem arribar tots sans i estalvis.

Mingo

El diumenge 14 de febrer a les 7:30 h vam quedar uns quants falduts a la casa de cultura per anar a Ginestar, quin humor!!! perquè estàvem a -5,5ºC quin fred. Però bueno tirem cap a Ginestar, recollim dorsal i amb -3ºC comença la cursa de 22 km i 815 m. de desnivell positiu.

Vam córrer:

Ramon Callarisa 2:57

Pere Ayuso, Manel Ollé i Cèlia Callarisa 3:09.

Vam anar els 3 junts tota la cursa, k bé!!! i vam fer entrada triomfal a la meta.

Climent va haver d’abandonar ja que es va trencar, tot i que anava amb molt bon temps. Ànims!! i que no sigui res.

La cursa al principi tot era pujada fins arribar al punt més alt i després una llarga baixada amb un tros de pista per a poder córrer de valent. tot molt bé!! En arribar a la meta botifarrada i cap a casa.

Felicitats i ànims als de Miravet!

A les 8 sortíem del poble i sobre les 10 arribàvem al nostre destí. De seguida vam anar a buscar el dorsal i vam tornar al cotxe a acabar de decidir la indumentària i preparar-nos per a la sortida. Com sempre que t’inicies en una modalitat ens vam sentir molt estranys, poc preparats i amb bastantes incerteses, però amb moltes ganes i il·lusió. Jo no parava de mirar els pantalons de la gent, gairebé tots en malles llargues i alguns fins i tot amb unes polaines especials que de seguida vaig entendre per a què eren i pensava que faria amb les meues malles curtes.

Vam esmorzar/dinar sobre les 11 i ens vam preparar per anar cap a la zona de sortida on 15 minuts abans de sortir ens donarien els mapes amb la ubicació dels controls. Aquí ja estàvem com xiquets menuts, expectants per veure el mapa i començar a decidir la ruta. No teníem ni idea de com havíem de fer-ho, però tampoc ens preocupava, era un dia per aprendre i xalar i això és el que vam fer. Tot i això, la vena competitiva sempre està present i vam marcar-nos com a objectiu intentar acabar per la meitat de la classificació.

Una vegada vam donar-li la volta al mapa vam estudiar-lo una mica i vam decidir per on començar i vam marcar-nos les 3 o 4 primeres fites, a partir d’aquí, i segons com anés tot, ja decidiríem la resta. Al principi la gent anàvem molt agrupats però poc a poc, tal i com anàvem trobant punts de control ens anàvem separant i a partir del 3r o 4t ja estàvem pràcticament sols. Vam anar fent amb calma, amb alguns errors de lectura i fent servir poc la brúixola. Com anàvem poc equipats i preferíem fer més distància que haver de travessar terreny complicat, vam optar majoritàriament per seguir camins o senders marcats. Amb aquesta filosofia vam anar trobant controls, menjant, perdent-nos un parell de vegades, dissimulant quan trobàvem algun control amagat i passant-nos-ho molt bé. El temps passava molt ràpid i de cop ja havíem d’estar pensant en tornar al punt de partida. No vam apurar el temps, sabíem que tampoc ens venia d’aquí, que l’important era el bé que ens ho havíem passat i la nova experiència.

El final de festa també va ser perfecte. Tot i que teníem pressa i pensàvem marxar ràpidament, vam anar a veure l’ambient de la zona d’arribada i l’avituallament final. I no ho vam poder evitar, quan vam adonar-nos-en ja teníem davant un plat de fesols i un amb múltiples talls de carn cuinats perfectament. Molta gent, ben alimentats i assentats juntets, un gran final de festa que ens va acabar de convèncer de repetir la experiència, ja anirem informant per si algú ens vol acompanyar (haureu de crear un altre equip que el nostre ja està bastant compenetrat, ja m’enteneu ).

Per acabar dos apunts ràpids;

• Ahir es va iniciar el circuit de curses de muntanya de les Terres de l’Ebre. Si no m’equivoco, i a falta de rebre informacions dels participants, la cosa no va anar massa bé. Dels que corrien la cursa van acabar-la Ivan Pastor (3:36:57), Dani Itarte (3:49:17), Ramon Callarisa (4:02:32), Cèlia (4:41:25) i Joan Gutierrez (5:16:08), la temporada acaba de començar i tindrem temps de remuntar, però haurem d’anar més gent si no no podrem repetir la bona posició de l’any passat. Pel que fa a la marxa,  també vam tenir alguna lesió i altres sorpreses negatives i haurem d’esperar a alguna crònica dels presents perquè encara no tenim classificacions. Ja vindran dies millors!!
• Fa un parell d’apunts parlàvem de les activitats del mes de febrer. De moment ningú ha deixat cap comentari ni s’ha posat en contacte en natros per interessar-s’hi. Demà tenim reunió al local del centre, podeu venir i en parlarem. També ho podeu fer comentant aquí o al Facebook. Penseu que el temps vola i que hem de començar a fer reserves. CONTESTEU!!!!

Agus

Avui toca estar més reposat de lo normal, avui es dia de reflexió però també d’alegria.

Ja ha passat, ja és història i ara ja es pensa en la de l’any vinent. Després de uns quants quilometres de cotxe el divendres fèiem nit a Eriste un poblet a 2 Km de Benasque, tocava descansar, dormir i concentrar-se per a la gran cita de la temporada, però no podíem fer molta concentració ja que justament a Eriste eren festes majors i la orquestra i discoteka mòbil deixava de fer soroll vora les 6 i pico del mati.

Dissabte 8:00 am. Tots els membres de sud actiu sortíem del llit per esmorzar com a campeons, pasta, fruita, sucs, galletes….. era el moment d’omplir els dipòsits per que estarien buits durant molt de temps, primers nervis, primers moments de suport els uns als altres, comparacions de cabirons (osti tu quins cabirons hooooo a veu vist la mare que els va pa……).
9:00 am arribada al pavelló de Benasque, entrega del material, del dorsal, del xip….. ens posem a escriure i contar les calories que portaríem cadascú durant la carrera…..
10.00h ens expliquen l’aventura i ens avisen: previsión lluvia tarde i noche… bé ho complicava una mica però anàvem preparats……….
10.30 Ens acabem de vestir, vaselina per aquí i per allà i ja estàvem preparats.
10.45 Passem tots el control de material i cap a la sortida. Cares de asustats, de nervis, en fi cares de tot……….
10.55h Els organitzadors donen suport moral als atletes, els membres de sud actiu ja estan preparats impossible tornar enrere.
11.00h Comença la gran aventura, sortim de Benasque i amunt, el primer tram de la cursa va per pista en tendència sempre a pujar, comencem a trotar i amunt, la gent animant, el dia esplèndid solet però alhora algo de fresca. Fins al primer punt de control era fàcil però a partir d’allí una pista que cada cop anava inclinant-se més, les vistes brutals i cada cop les rampes més pronunciades, al final de la pista un altre punt de control CORONAS i d’allí un GR en fortes pujades i zones molt tècniques que ens portaven al collado de BALLIBIERNA (2732m) on era el tercer punt de control, una baixada igual o pitjor de tècnica ens portava a LLAUSET. Aquí era el quart punt de control, un cop passat el xip empreníem el mateix camí per on havíem baixat però ara a pujar, rampes considerables, aigua per un tubo i gent que començava a abandonar degut a la duresa del recorregut. Un altre cop coronàvem el BALLIBIERNA (aquí hi havien Guardies Civils de muntanya i mai m’he alegrat tant de vorel’s com este dia), del coll de Ballibierna empreníem la baixada pel mateix GR i ens anàvem crusant a gent que encara la feia pujant. Unes hores de baixada rapídissima i acompanyats d’aigua perquè ja era de tarde i les previsions no fallaven. Passem pel control de CORONAS (ens tapem una mica per evitar xopar-mos) i continuem baixant per pista a gran velocitat i aquí retallem diferencies i avancem a bastanta gent.

Aquí érem tres grups diferenciats: Lluc Maresma ens portava més de 2 hores d’avantatge corria en solitari.  Tres components (Tonya, Pere i Fernando) continuaven darrera nostre a unes 2 hores aproximadament, i el peloton (Furni, Pàmies, Feliu, Mon, Agus i Omar) continuàvem baixant  a gran velocitat fins al primer punt de control SENARTA. Aquí era el final de la primera banya del circuit i d’aquí es començava la segona part. Després del suport de Agus jr, Emma i Pili es continuava pujant per pista, sendera i carretera. Passàvem pels punts de control de BAÑOS DE BENASQUE, per VADO DEL HOSPITAL (aquí els guanyadors ja els vèiem baixar perquè el camí d’anada era el mateix que el de tornada). A VADO  ja eren les 21.00h el cansament era notable, fred, pluja i ment cada cop més febles, aquí la ment de Pàmies li deia prou, però segur que físicament hagués aguantat i de sobres. Abans del Vado ens crusàvem en Lluc i ens animava d’allò més (collons encara esteu aquí, lo menos vos falta una hora i mitja hasta dalt de tot…… això es diu suport jeje) del Vado continuàvem fins la BESURTA  i allí ens esperava un caldito de carn super bo, ens ficàvem roba, frontal, guants….. i amunt faltaven sols 3 Km per arribar al final de la segona banya els AIGUALLUTS. Arribàvem als AIGUALLUTS  sobre les 23.00h. Después de xerrar amb un agent rural de Gandesa, fixar amb el xip, agafar aigua de la riera començàvem el descens, el que havíem pujat ara ho havíem que baixar, pel mateix lloc i a 21 Km de la meta, casi res una mitja marató nocturna.
El ritme de baixada era ràpid, en frontal, per la nit, veient Salamandres per tot arreu…..quina passada.
23.25 arribàvem per segon cop a Besurta un altre cop caldo i abaix…..
00.00 Arribem a VADO
00:45 a BAÑOS, continuàvem la baixada en ganes d’arribar a meta i plorar com a xiquets.
1:15 h passem pels BAÑOS i continuem a un ritme alt baixant i adelantant a gent.
1:40h passem per SENARTA, ultim punt de control, a 6 Km tenim el final, buf……. alegria, ganes de plorar però faltava el final, els últims 6 Kilometres més guapos i que més recordaré, el grupet que havíem format (mon, feliu, agus i omar) xerrant de les colònies, xerrant del passat, d’aventures i desventures i avall adelantant a gent. Toña i Pere continuaven pujant en solitari direcció a BESURTA (lloc on pararien, degut al fred, i molèsties al genoll), Lluc Maresma ja estava dutxat i arreglat esperant-mos a meta, Pàmies devia estar també dutxat i arreglat, Fernando havia parat a SENARTA, la pedregada que van arreplegar, el fred i el cansament el van fer parar en aquell punt, i Furni el portàvem a uns minuts davant nostre, era el moment d’apretar les dents
2:13 arribada a Benasque, l’entrada pels carrers era impactant, llum, civilització, poca gent donant suport però allí estàvem, agafats de la mà, plorant i crusant la línia de meta……. FANTÀSTIC

Gràcies a tots vatros ha estat possible, sense els amics això no s’hagués pogut fer, la ment es la principal responsable i sense el suport segur que no hagués aguantat fins al final, snifffffff,

Dos dies, 48 hores va ser el temps que va durar la meravellosa edició de la cursa del Llop. Seguint el fil de tot l’any la gent va respondre i es va decidir a participar en la majoria de les etapes de la cursa del llop, sobretot a la cursa de muntanya i a la bicicleta de carretera.

Pel que fa als Sudactius la gran majoria es van apuntar a la Cursa de muntanya, tan sols Fernando i Toni a la mitja marató de Caro i només Feliu i Maresma van participar en les dos curses. El primer dia, la calor, va ser un dels oponents més durs de la carrera (tot i que ja ho sabíem), pel sol fet de sortir a les 14:30 i traçar un recorregut on escassejaven les ombres, els 32km que separaven Tortosa de l’Ampolla es presentaven molt durs. Per a sorpresa de tots el gran Cali (Maresma) va tenir un gran dia i va poder oferir un recital aconseguint el segon lloc de la prova, només superat per Ahmed (1r classificat del Circuit de es Terres de l’Ebre). A continuació a vint minuts començaven a arribar Feliu, Agus, Mingo i Mariné. Durant la major part del recorregut vam anar avançant-mos els uns als altres. Fins al km 16 Agus i Feliu anàvem per davant, però quan va començar la baixada tant Mingo com Mariné ens van agafar, crescut pel moment Mingo va decidir de tirar i Agus el va seguir, però Mariné i Feliu vam continuar a un ritme una miqueta més baix, reservant-mos per als kms finals. A 7 kms de meta em vaig veure amb forces i vaig decidir de tirar i anar a veure com estaven les coses per davant, en dos kms vaig agafar a Agus i vam anar tirant fins a falta de 2 kms que vam poder agafar i sobrepassar a Mingo, que va arribar a meta a pocs segons darrera. Piques sanos que ens fan anar a tope i dels quals estem tota la setmana bromejant, que si tu, que si jo, que si… jejeje. Unes posicions més endarrerides van arribar Carlos, que va fer una molt bona carrera (feia més de 3 mesos que no corria), Ramon (que tan de sol se li va fer costa amunt) i Dani que van arribar junts i finalment  Dolors i Marc (que van debutar en la prova).

Ara ve quan la maten, diumenge i segon dia de la cursa del llop. A les 9 del matí ja estàvem tots al parc de Tortosa fent lo caferet de rigor i cruzant els dits per tal de veure com respondrà el cos després de donar-ho tot el dia anterior i sabent que toca afrontar la mitja marató d’asfalt més dura i amb més desnivell de tota Espanya. Toc de sortida i ja des de ben principi ens vam dividir en dos grupets: Maresma i Fornós per davant i Feliu i Ferni unes posicions més endarrerides. A les dos hores i 8 minuts Maresma entrava a meta i a pocs minuts Fornós.  En 2.19 i sense caminar en cap tram del recorregut, però això sí a rime bastant suau, Feliu va entrar a meta i finalment Ferni que va tenir problemes estomacals a les dos hores i mitja va poder acabar la duríssima prova.

Des d’aquí m’agradaria destacar i felicitar tant a Maresma per la segona posició com a Mariné, que amb 52 anyets esta fort com un roure. Vaya dos cracks!!!! També felicitar a tota la gent que ens va animar i ens va venir a veure, el seu suport ens motiva i ens ajuda a superar-mos en moments difícils.

Per acabar desitjar-li molta sort a Agus que aquest cap de setmana marxa cap a Andorra a fer una curseta de ni més ni menos que 105km!!!!! Tu pots campeon!!!