SudActiu

Archive for the ‘curses de muntanya’ Category

Crònica

Ara la farem!! Mentrestant…

Classificacions:

Duatló

Cursa

BTT

Marxa

Fotos:

Flickr – Ferran Vidal

Picasa – Carlos

Avui toca estar més reposat de lo normal, avui es dia de reflexió però també d’alegria.

Ja ha passat, ja és història i ara ja es pensa en la de l’any vinent. Després de uns quants quilometres de cotxe el divendres fèiem nit a Eriste un poblet a 2 Km de Benasque, tocava descansar, dormir i concentrar-se per a la gran cita de la temporada, però no podíem fer molta concentració ja que justament a Eriste eren festes majors i la orquestra i discoteka mòbil deixava de fer soroll vora les 6 i pico del mati.

Dissabte 8:00 am. Tots els membres de sud actiu sortíem del llit per esmorzar com a campeons, pasta, fruita, sucs, galletes….. era el moment d’omplir els dipòsits per que estarien buits durant molt de temps, primers nervis, primers moments de suport els uns als altres, comparacions de cabirons (osti tu quins cabirons hooooo a veu vist la mare que els va pa……).
9:00 am arribada al pavelló de Benasque, entrega del material, del dorsal, del xip….. ens posem a escriure i contar les calories que portaríem cadascú durant la carrera…..
10.00h ens expliquen l’aventura i ens avisen: previsión lluvia tarde i noche… bé ho complicava una mica però anàvem preparats……….
10.30 Ens acabem de vestir, vaselina per aquí i per allà i ja estàvem preparats.
10.45 Passem tots el control de material i cap a la sortida. Cares de asustats, de nervis, en fi cares de tot……….
10.55h Els organitzadors donen suport moral als atletes, els membres de sud actiu ja estan preparats impossible tornar enrere.
11.00h Comença la gran aventura, sortim de Benasque i amunt, el primer tram de la cursa va per pista en tendència sempre a pujar, comencem a trotar i amunt, la gent animant, el dia esplèndid solet però alhora algo de fresca. Fins al primer punt de control era fàcil però a partir d’allí una pista que cada cop anava inclinant-se més, les vistes brutals i cada cop les rampes més pronunciades, al final de la pista un altre punt de control CORONAS i d’allí un GR en fortes pujades i zones molt tècniques que ens portaven al collado de BALLIBIERNA (2732m) on era el tercer punt de control, una baixada igual o pitjor de tècnica ens portava a LLAUSET. Aquí era el quart punt de control, un cop passat el xip empreníem el mateix camí per on havíem baixat però ara a pujar, rampes considerables, aigua per un tubo i gent que començava a abandonar degut a la duresa del recorregut. Un altre cop coronàvem el BALLIBIERNA (aquí hi havien Guardies Civils de muntanya i mai m’he alegrat tant de vorel’s com este dia), del coll de Ballibierna empreníem la baixada pel mateix GR i ens anàvem crusant a gent que encara la feia pujant. Unes hores de baixada rapídissima i acompanyats d’aigua perquè ja era de tarde i les previsions no fallaven. Passem pel control de CORONAS (ens tapem una mica per evitar xopar-mos) i continuem baixant per pista a gran velocitat i aquí retallem diferencies i avancem a bastanta gent.

Aquí érem tres grups diferenciats: Lluc Maresma ens portava més de 2 hores d’avantatge corria en solitari.  Tres components (Tonya, Pere i Fernando) continuaven darrera nostre a unes 2 hores aproximadament, i el peloton (Furni, Pàmies, Feliu, Mon, Agus i Omar) continuàvem baixant  a gran velocitat fins al primer punt de control SENARTA. Aquí era el final de la primera banya del circuit i d’aquí es començava la segona part. Després del suport de Agus jr, Emma i Pili es continuava pujant per pista, sendera i carretera. Passàvem pels punts de control de BAÑOS DE BENASQUE, per VADO DEL HOSPITAL (aquí els guanyadors ja els vèiem baixar perquè el camí d’anada era el mateix que el de tornada). A VADO  ja eren les 21.00h el cansament era notable, fred, pluja i ment cada cop més febles, aquí la ment de Pàmies li deia prou, però segur que físicament hagués aguantat i de sobres. Abans del Vado ens crusàvem en Lluc i ens animava d’allò més (collons encara esteu aquí, lo menos vos falta una hora i mitja hasta dalt de tot…… això es diu suport jeje) del Vado continuàvem fins la BESURTA  i allí ens esperava un caldito de carn super bo, ens ficàvem roba, frontal, guants….. i amunt faltaven sols 3 Km per arribar al final de la segona banya els AIGUALLUTS. Arribàvem als AIGUALLUTS  sobre les 23.00h. Después de xerrar amb un agent rural de Gandesa, fixar amb el xip, agafar aigua de la riera començàvem el descens, el que havíem pujat ara ho havíem que baixar, pel mateix lloc i a 21 Km de la meta, casi res una mitja marató nocturna.
El ritme de baixada era ràpid, en frontal, per la nit, veient Salamandres per tot arreu…..quina passada.
23.25 arribàvem per segon cop a Besurta un altre cop caldo i abaix…..
00.00 Arribem a VADO
00:45 a BAÑOS, continuàvem la baixada en ganes d’arribar a meta i plorar com a xiquets.
1:15 h passem pels BAÑOS i continuem a un ritme alt baixant i adelantant a gent.
1:40h passem per SENARTA, ultim punt de control, a 6 Km tenim el final, buf……. alegria, ganes de plorar però faltava el final, els últims 6 Kilometres més guapos i que més recordaré, el grupet que havíem format (mon, feliu, agus i omar) xerrant de les colònies, xerrant del passat, d’aventures i desventures i avall adelantant a gent. Toña i Pere continuaven pujant en solitari direcció a BESURTA (lloc on pararien, degut al fred, i molèsties al genoll), Lluc Maresma ja estava dutxat i arreglat esperant-mos a meta, Pàmies devia estar també dutxat i arreglat, Fernando havia parat a SENARTA, la pedregada que van arreplegar, el fred i el cansament el van fer parar en aquell punt, i Furni el portàvem a uns minuts davant nostre, era el moment d’apretar les dents
2:13 arribada a Benasque, l’entrada pels carrers era impactant, llum, civilització, poca gent donant suport però allí estàvem, agafats de la mà, plorant i crusant la línia de meta……. FANTÀSTIC

Gràcies a tots vatros ha estat possible, sense els amics això no s’hagués pogut fer, la ment es la principal responsable i sense el suport segur que no hagués aguantat fins al final, snifffffff,

Després de la bona experiència de l’any passat i també després de quedar-nos amb les ganes d’anar a la cita de Grandvalira, els tres corredors verticals de SudActiu tornàvem a anar camí de Cerler. Allà dalt ens esperava un cap de setmana diferent, gent diferent, curses diferents, muntanyes diferents, allotjament diferent i xalera segura.

El dissabte, per anar engrassant, ens tocava el Kilòmetre Vertical. És una cursa molt explosiva, en format contra-rellotge (sortides cada 30 segons) i on ho has de donar tot des del principi. La primera part és la més constant, mentre que a la segona meitat es van combinant trams de molta pendent amb d’altres on es pot córrer. Aquí podeu trobar la classificació completa, amb temps parcials i tot, la classificació local (amb la referència del primer) va quedar així:

• 1.-    Joan Freixa                   29’28″
• 56.- Ramon Torrent            37’32″
• 60.- Agus Juan-Camps       37’59″
• 72.- Lluc Maresma               38’43″

Després del KV vam baixar cap a Benasc, mentre baixàvem vam intentar trobar algun lloc per instal·lar-nos durant la nit, però no vam trobar-ne cap que ens acabés de fer el pes, hauríem de decidir-ho més tard. Una vegada baix, dutxeta, visita a una botiga d’esports i ràpidament a començar a preparar la cursa de l’endemà: cervesetes per Benasc. Teníem poc temps, eren les 9 tocades i a les 10 començava l’entrega de premis i sorteig de material, però teníem feina per fer i ens hi vam posar. La cosa està bé, amb 4 € vam fer 3 rondes, podem estar tranquils que després del Trail de l’Aneto tindrem bones possibilitats d’avituallament.

El sopar va estar bé, però s’havia fet tard i encara no sabíem on dormiríem, això s’anomena previsió. Vam pujar al cotxe i cap amunt. Tot el que havíem vist baixant no ens acabava de fer el pes; que si massa apartat, que si massa a vistes, que si el cotxe no pot entrar per aquí, que si són verdes, que si són madures i ja estàvem a l’aparcament d’Ampriu. I allí ens vam quedar. Vam triar el lloc, mig aparcament, mig camí (al costat de l’edifici de taquilles, etc) i vam començar a muntar la tenda.

Per sort Lluc és un expert muntador i, tot i que la qualitat de les piquetes no era massa elevada i que entre el cansament i les cerveses portàvem una mica de tonteria, la tenda s’aguantava. Unflar els matalassos d’aire ja va portar una mica més de feina, però veníem preparats i una mica abans de la 1 ja teníem la casa a punt. Jo me vaig adormir ràpid, però l’alegria va durar poc. A dos quarts de dos me va despertar el soroll de campanes i xafades per fora de la tenda. Estàvem rodejats de ¿vaques? i pel que semblava no eren massa àgils, ja que anaven tocant la lona de la tenda. Sort que no havíem posat els tensors del toldo, perquè sinó ja estaria enganxat a la cama d’un bitxo d’aquests i corrent per l’aparcament. Al principi la cosa feia gràcia, però quan una xafada quasi ens va anar al damunt la va perdre tota. Uns crits de pastor expert, quatre sorollets i una mica de llum van calmar els ànims i, després de riure una mica més vam seguir dormint (alguns amb més sort que d’altres).

Els animalets van seguir acompanyant-nos tota la nit, o això ens va explicar Mon, perquè jo vaig dormir fins les 6.20 primer i fins les 7.30 després. Quan va començar a arribar gent mos vam acabar de despertar i vam començar a recollir el campament. Esmorzar, recollida de dorsals, cara i dents netes, enviament de correspondència i bus cap a Benasc. Vam esperar pacientment que es fes l’hora de sortir i tanta espera ens va fer sortir nerviosets. El recorregut el teníem clar i es podia dividir fàcilment en parts: de Benasc a Cerler, de Cerler a Ampriu d’Ampriu al Pic Cerler i d’allí fins a meta. La primera part era molt bonica, una sendera que no parava de pujar per dins del bosc, creuant un riuet i amb petits trams per anar recuperant. Aquí vam anar separats. Després passaves per la base de l’estació de Cerler, remuntaves una mica de pista d’esquí fins anar a parar a una pista més suau que ens portava fins Ampriu. Aquesta part la vam fer Mon i jo junts i Lluc una mica més endarrerit però veient-nos de quan en quan. La següent pujada la va començar Ramon al davant, era el tram més dur, però també l’últim de pujada. Així que, donant-ho tot, ens vam anar apropant. Vam passar per dalt davant jo i una mica més endarrerits Mon i Lluc, ja quasi apegats. Primer tram de baixada tècnica, última mini pujada i baixada directa cap a meta. Aquí ens hagués anat millor una baixada més difícil, això de baixar per pista molt inclinada no ho tenim massa entrenat i va ser bastant desastrós. Per sort devien ser uns 2 km i de seguida estàvem baix. Avituallament final, mirada a la classificació, que va quedar així:

• 1.-    Pedro J. Hernández           1:19:02
• 41.- Agus Juan-Camps               1:45:55
• 46.- Lluc Maresma                       1:47:34
• 55.- Ramon Torrent                    1:51:26

entrega de premis i, com no, pasta party. El dia va ser preciós, un sol magnífic i una temperatura, gràcies a l’alçada, agradable.

Ja teníem la feina feta, havíem passat un gran cap de setmana, molt divertit i amb dos curses. L’any que ve toca tornar segur. De baixada vam parar un segon a Benasc per fer uns canvis a la botiga d’esports i fer l’última cerveseta. La setmana que ve tornem a pujar i esperem passar-nos ho igual de bé. La cursa serà més dura, però segur que tindrem un munt de coses per explicar.

Fotos del cap de setmana:

Mentre acabo de preparar la meua crònica (que publicaré aquí) i les experiències més personals (que aniran al meu bloc), us deixo l’enllaç a la crònica de Kilian per a que us pugueu fer una idea del que va ser el cap de setmana.

De postre us deixo les Classificacions definitives (amb el tram que han decretat com a neutralitzat restat al final), enllaços a cròniques i fotos i algunes de les meues fotos de l’Ultra:

Mary Ann hold my hand

Corriendo por la sierra

Koalasteam

Obrint Traça

Per segon any consecutiu tant Agus, Maresma com Feliu hem decidit de participar en la XIII edició de la Nocturna (50km). Aquest any, però Pàmies i Ramón també van acompanyar-mos. Un any més la Fredes – Paüls, tot i  la distància de 48 km ha estat la cursa més nombrosa de les nostres terres, amb un total de 551 participants. Aquesta marxa de resistència any rera any esta aconseguint baixant els rècords de la prova a una velocitat inimaginable. Es nota que la gent cada vegada estan més forts i amb més ganes de superar-se. Tot i això en aquesta edició un total de 354 persones van abandonar a Caro, un apunt més per a que la gent es faci una idea del fred i la pluja que queia en aquell moment i de la duresa amb que es presentaven els darrers 22km.

Pel que fa als SudActius vam començar la cursa de manera dispersa. Per una banda Maresma i Agus van començar a tope amb els de davant. Maresma va arribar a Caro amb 2h 25min i entre els 10 primers i Agus en 2h 40min entre els 15 primers. A pocs kms d’haver passat Caro Maresma va haver d’abandonar per problemes musculars, mentre Agus va poder acabar amb una meritòria tretzena posició i amb un temps de somni de 5h15min que rebaixava en 45 minuts l’any anterior.

Els altres tres: Pàmies, Ramon i jo vam decidir en principi de començar-la  junts i anar corrent segons sensacions.  La primera part fins a Caron (26km) la vam realitzar en 3 hores exactes. Un cop a Caro tot i en la pluja vam decidir de continuar i acabar-la, ni per un moment s’ens va passar pel cap abandonar. Així que fet i dit, canvi de camiseta, pastisset cap endins i a seguir els propers 22 kms que ens quedaven fins a Paüls. En aquest segon tram el canareu d’ Hermini es va afegir al grupet i ens va acompanyar fins al final. Vam començar apretant bastant ja que volíem aprofitar els pocs minuts de llum que ens quedaven, a més el fred durant els primers kms era molt béstia i la veritat que vam patir bastant. Un cop passada la pluja i cap al km 32 ens vam perdre, no hi havia manera de trobar el camí i vam estar sobre 15 minuts totalment desorientats anant cap amunt i cap avall. Per sort vam poder veure dos llumetes que s’aproximaven a pocs metres i ens van poder mostrar el camí. Així que finalment vam poder continuar i després d’una baixada apoteòsica i dic apoteòsica perquè entre tots 4 devíem de relliscar i caure com a 50 vegades com a mínim.  Per fi després de 6h30′  vam poder arribar a Paüls i dins del Top 30.

Personalment puc dir que vaig clavar les marques que tenia pensades. Passar per Caro en 3hores i arribar en 6h30′. Un any més una experiènica inolvidable i motivadíssim per a la propera edició.

Felicitar a tots els SudActius, a Kiko pel seu rècord, a Belen pel rècord femení i també a tots els que la van acabar.

ARA US ESPERO A TOTS A LA I DUATLÓ DE SANT JOAN DEL PAS, EL PROPER 20 D’AQUEST MES!!!

ORDRE D’ARRIBADA (complet)

Lloc	Cognoms i nom	temps
1	MARTI BERTOMEU, KIKO	4:07
2	AGUILO BORT, Adolfo	4:33
3	QUEROL HERRERO, Narcis	4:44
14	JUAN-CAMPS CASTELL, Agus	5:16
34	PAMIES CRUAÑES, JORDI	6:30
35	TORRENT BELTRAN, RAMON	6:30
36	FERRE ROIG, Feliu	6:30
56	PRADES SABATER, SANTI	7:08
65	PASTOR RECIO, Ivan	7:36
66	ITARTE VALLS, Dani	7:36
106	CESAR LLOMBART, GERARD	10:05
107	SEGURA SUBIRATS, JOSEP	10:05
170	CASTELL SEGURA, Jordi	13:04
171	CASTELL SEGURA, ENRIC	13:04
172	MARTORELL RUBIO, JORDI	13:04

Ah!! La foto és de la cursa de Paüls i un del llocs més bonics per on passarem.

Bona sort a tothom i a patir que és lo que ens agrada!!!!

Nova cursa del circuit disputada i una altra vegada hem aprofitat la proximitat per presentar una bona participació, tant a la marxa com a la cursa.
El recorregut tenia com a principal dificultat la distància i l’estat del terreny, que tot i no ser massa tècnic et feia estar molt atent per evitar caigudes i males xafades.
Com sempre es va sortir molt ràpid i només Lluc va poder enganxar-se al primer vagó. La resta ens situàvem allà on les forces ens deixaven estar i vam anar conservant les posicions (tret de Jordi que es va perdre i va veure com el superaven molts de corredors) i anar tirant cap a la Sènia entre núvols i muntanyes.
A l’arribada ens esperaven els participants a la marxa, que ja estaven dutxats i arreglats quan vam començar a arribar. Per sort, a més d’ells també ens estaven esperant els membres de l’organització amb salsitxes, botifarres, cansalada, pa amb tomaca i begudeta fresqueta que compensava l’esforç anterior.
En resum, una bona cursa amb un recorregut prou exigent, un esmorzar-dinar ben complet i l’ambient típic de les nostres curses que t’anima a seguir participant i visitant els nostres pobles i muntanyes.
La pròxima trobada és a Paüls i hem d’anar-hi tots per consolidar la tercera posició per equips que tenim a la classificació del circuit.

Per als de la marxa no hi ha classificació, però veient la llista d’inscrits ja en tenim prou per comprovar que la gent continua movent-se i que som un dels pobles en més participants a les proves del circuit.

Classificacions cursa i inscrits marxa (no han penjat les classificacions).

Què puc dir d’una de les curses més ben organitzades, amb millor vistes de les Terres de l’Ebre (en permís de Paüls), amb un gran poble volcat amb els corredors i com no amb un ambient ja típic en les curses del nostre circuit Pam i Toc. Doncs solament que felicitar a tots els organitzadors i voluntaris per a que seguiexen així any rera any i de ben segur que cada cop aquesta cursa es farà més important.

Durant petits trams del recorregut vaig intercanviar algunes paraules amb gent provinent de Tarragona i de Castelló i tots coincidien amb l’alt nivell organitzatiu que tenim a aquí a les curses de les terres del Sud. Molts prefereixen fer una horeta de cotxe i baixar per aquí baix que quedar-se per la ciutat amb curses multitudinàries i amb menys qualitat que per aquí.

Bueno deixant a banda aquests petits incisos, m’agradaria destacar la gran participació SudActiu-falduda i de germanor (Santi del Mas de Barberans, Carlos d’Amposta i algun més que em deixo) que hem tingut en la 2a edició de les cursa de les Fonts a Xerta. Gairebé una vintena de SudActius envoltats de 230 participants més, originaris de tot arreu vam completar el cartell de la cursa. Amb un recorregut meravellós, però molt dur, tots vam poder acabar la cursa, tret de Tonya que es va lesionar. Des d’aquí enviar molts ànims i que es recupere pronte.

Pel que fa a la carrera va seguir la tònica habitual amb Maresma davant seguit d’Agus a pocs minuts. Tot i això es van adelantar un parell de vegades amb alts i baixos per part dels dos. A veure quin dia arribaran agafats de la maneta com tan li agrada a Fernando, jejejeje. Per darrera Castell i Carrascoso van mantenir un bon duel que va acabar amb Castell mig minut per davant. A continuació i gairebé tot seguits vam arribar tota la trup, amb un intractable Paco Mariné (que va tornar a fer podium), jo mateix (Feliu), Ramón, Santi, Mingo i Omar que vam arribar amb un franja intermitja de 5 minuts. Una mica més detràs van arribar Fornós (que ja va fer cim amb rampes als bessons: fes-te les plantilles….; Fernando, Serrano, Pàmies, Dani, Ivan, Ayuso i David Juan (un altre agermanat de Santa Barbara que hem adoptat).

Classificacions:
1 QUERAL IBAÑEZ, REMIGIO SM 1 VINAROS 2:28:07 (una màquina de Valencianet)
17 MARESMA FELIPO, LLUC SM 13 ULLDECONA 2:54:40
22 JUAN-CAMPS CASTELL, AGUS SM 18 ULLDECONA 3:01:02
37 CASTELL ROIG, JORDI SM 30 ULLDECONA 3:11:34
38 VIZCARRO CARRASCOSO, JOSEP SM 31 ULLDECONA 3:12:02
60 MARINE OLLE, PACO MM 3 ULLDECONA 3:20:28
66 FERRE ROIG, FELIU SM 54 ULLDECONA 3:22:21
68 TORRENT BELTRAN, RAMON SM 56 ULLDECONA 3:22:33
69 PRADES SABATER, SANTI SM 57 MAS DE BARBERANS 3:23:54
70 MARIN CASTELL, OMAR SM 58 ULLDECONA 3:25:21
75 VIDAL SORIANO, DOMINGO SM 61 ULLDECONA 3:26:17
94 PAMIES, JORDI SM 74 TARRAGONA 3:32:15
97 35 ITARTE VALLS, DANI SM 76 TORTOSA 3:33:25
104 FORNOS VILLARRASO, ANTONIO FRANCISCO SM 83 ULLDECONA 3:35:23
117 SERRANO TORRES, JUAN JOSE SM 92 ULLDECONA 3:41:48
119 FERNANDO ROYAL, JOSEP ENRIC SM 94 ULLDECONA 3:43:00
156 GOLDERO BOU, CARLOS SM 118 AMPOSTA 3:58:59
175 AYUSO CARCELLER, PERE VM 28 ULLDECONA 4:11:09
201 JUAN MOLINER, DAVID SM 147 SANTA BARBARA 4:35:05

Vaya equipet estem fent, això dona gust, a veure si seguim així que només per l’ambient ja val la pena anar a còrrer i passar un dissabte o diumenge.

Ara primer de tot a recuperar-se i després a preparar-se per a la de Pallerols que m’han dit que serà molt corredora…

(Fotos obtingudes als enllaços de la web de la cursa).

No sé si n’esteu al corrent, però hi ha hagut una mica (poca) de polèmica sobre la gent que es va perdre al tram final de la cursa de la Pobla de Massaluca. Us copio un escrit del president de l’Associació de Curses per a que tothom estigue al corrent de què ha passat i què s’ha decidit:

Hola gent,

Sóc Jordi Bort. Ara que veig que s’ha calmat la cosa i tot torna al seu lloc us explico un poc com va anar la història.

En la cursa de la Pobla de Massaluca un grup de gent es perd i arriben a meta en sentit contrari. Totes les versions apunten a que van fer entre 2 i 3 km més. La comissió del reglament es va reunir al finalitzar la cursa, amb el President de l’Associació, el Director de la cursa i algun participant.

En efecte, els participants han fet més volta, Ja que dos participants que anaven més o menys junts, el que és perd es retrassa vora els 10 minuts de l’altre, i no creiem que un ho faci voluntariament això, a més perquè no hi havia manera de retallar distància per on s’havien perdut. Per tant, pensem que aquests ja “s’han fotut” prou per damunt eliminar-los. Recordem que un dels objectius de la Lliga és fomentar la participació i reconèixer l’esforç dels participants.

De tot això, l’Associació Esportiva Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre, i el comitè del reglament en prenem nota i treballarem per a solucionar d’avantmà futurs problemes d’aquests tipus, per evitar que es repeteixin. En la pròxima reunió que convocarem al juny ja parlarem d’aquests temes per millorar-los, i si és necessari afegir algun punt al reglament per a que aquestes incidències estiguin regulades.

Des de l’Associació i també en nom de la cursa us demanem disculpes per la nostra part i aprofitem per avisar a les pròximes curses ques estiguin al corrent d’aquestes petites incidències, per tal de millorar la Lliga de Curses.

Moltes gràcies

Jordi Bort

Salut amics!

Què pot portar un dels diumenges mes freds de l’any a dos joves falduts a despertar-se a les 5.30 del mati i sortir cap a Sogorb? Encara que semble mentida, el motiu no era d’altre que anar a córrer més de 42 km per muntanya, o el que és el mateix, anar a patir entre 4 i 6 hores. Patir però també gaudir, integrar-te a la natura, enfrontar-te al fred, als desnivells, a les roques i fang i fer-ho conjuntament amb prop de 600 bojos més.

I això és el que vam fer Lluc i jo. Vam arribar a Sogorb abans de les 8, el termometre marcava 1 grau i costava motivar-se per començar la marató. Però ho vam fer i a les 9 sortíem a córrer. Els dos vam patir bastant; jo vaig tenir mal de panxa fins als 25 km i algun calambre al final, mentre que Lluc va tenir problemes als bessons des del km 21. El bo és que tots dos vam poder acabar, contents amb l’experiència i esperant poder tornar a una de les proves més famoses dintre del calendari de curses de muntanya.

La classificació va ser la següent, destacant les posicions del canareu Adolf Aguiló (4rt) i del tortosí Oscar Piñol (7è):

A mesura que tinguem alguna fotografia l’anirem afegint i podeu trobar una crònica més personal aquí.