SudActiu

Archive for the ‘curses’ Category

Hehehe, us pensàveu que per Nadal fèiem festa?? Doncs no, el primer és el primer i toca fer un petit apunt amb informació d’interès.

En primer lloc, hem de felicitar als 4 valents que el diumenge 20 van anar a Castelló a córrer la Tombatossals. Per tercer any vam tenir participació en l’última cursa de muntanya de la temporada (que sapiguem). Van anar-hi Dani, Lluc, Climent i Pedro i van aconseguir els següents temps:

• Lluc Maresma                                       1:59:55
• Pedro Raga                                            2:08:45
• Dani Queralt “Base”                             2:53:12
• Climent Ferre                                       2:55:41

Molt bons temps per a una cursa on participa l’èlit del País Valencià i amb moltíssima participació.

El segon punt sobre el que volem incidir és en les llicències de l’any que ve. Repasse-vos tots l’apunt anterior i si voleu la llicència aneu a fer l’ingrés. L’hem de fer tots, inclosos els que ja tenim llicència de l’any passat i hem de fer-ho ràpid per poder-les demanar ja.

Per últim, si entre tanta festa, menjar i beure teniu ganes de fer una “mica” de cames, el diumenge 27 els companys de la Sénia crec que volen fer una sortida d’entrenament per la ruta de la seua cursa, que aquest any serà una marató. Intentaré buscar l’hora que han quedat i el lloc, que ho acabo de mirar però no ho trobo. Si algú s’anima que pose un comentari i farem cotxe. De moment Mingo i jo sembla que estem en ganes.

Agus

Crec que sobren les paraules i felicitacions per a definir la cursa de Paüls com la número 1 de les Terres de l’Ebre i casi segur que de la província de Tarragona. Amb uns paisatges únics i un recorregut quasi immillorable (la perfecció no existeix), s’ha fet d’aquesta cursa una referent per a les nostres terres i esperem que així continue.

Pel que fa als participants, gran expectació amb 357 cooredors i corredors vinguts de tot arreu de Catalunya i amb un excelent nivell de forma, ja que era puntuable per al Circuit Català de Curses de Muntanya- FEEC. Això si la gran majoria eren de les nostres terres on podem destacar als senièncs, que es van endur un pernilet, als de Tivissa, als d’Alcanar, i com no als falduts d’Ulldecona (a veure quan ens podrem endur nosaltres el pernilet i així tenir una excusa per fer un dinar).

Felicitar a tots els sudactius oels seus resultats (encara ens falta molt, però bueno les ganes i la perseverància la tenim). Potser massa ganes i tot per alguns, ja que la pressió-nervis es va transforamr en caigudes tant per a Ramon com per a Carrascoso. Esperem que es recuperen pronte que la setmana vinent tenim la Fredes-Paüls i no podem faltar. També felicitar a Maresma i Agus per entrar dels 25 primers i agafadets de la maneta, qui ho hagués dit fa dos setmanes i ara miral’s que contents, ejejje. Per no deixar-me a ningú també recordar el pique sà que portem el grupet del mig, Omar, Paco, Ramon i jo mateix, que disfrutem avançan-mos els uns als altres i veient com pateix el propi company, jejeje. Tot i això, s’ha d’anar en compte perque tan Mingo, Dani Itarte, Ivan, Marc, Santi i Pere Ayuso estan ben aprop i ja tenen ganes de començar a entrar al grupet.

Aquí us deixo les classificacions:

1. Just Asociats 2:17:11
24. Agus Juan-Camps 2:48:40
25. Lluc Maresma 2:48:40
80. Feliu Ferre 3:12:11
99. Jordi Castell 3:14:32
114. Ramon Torrent 3:17:30
120. Paco Marine 3:18:34
132. Omar Marin 3:21:34
143. Ivan Pastor 3:25:02
173. Carrascoso 3:30:35
175. Mingo Vidal 3:31:02
216. Dani Itarte 3:43:09
219. Santi Prades 3:44:16
221. Marc Torrado 3:44:50
270. Pere Ayuso 4:02:55

Entreneu per la nocturna que ja la tenim aquí!!!!!

Recull d’algunes fotos publicades a la web de la cursa, visiteu-la aquí per veure els àlbums complets.

El dissabte 17 de gener a les 8 del matí emprenia la marxa, amb 3 canareus, cap a Font-Romeu. Era la meua primera participació en el Trail Blanch, una prova que arribava a la 5a edició i que es disputa a la població nord catalana, molt coneguda per la seua amplia oferta esportiva, tant a l’hivern com a l’estiu.
Partint del seu centre esportiu, els corredors podien escollir entre 4 proves. El mateix divendres es celebrava la caminada blanca i una cursa de 13 km. Eren les modalitats menys exigents però els participants ja van poder comprovar que les condicions eren molt diferents a anteriors edicions. La neu que ha anat caient durant la tardor i l’hivern complicava moltíssim les coses i la gent que havia corregut la cursa de 13 km com a entrenament ho confirmava. El guanyador de l’any passat calculava fer entre 45′ i 1h més que el 2008 i a natros mos tocava augmentar les perspectives de temps (jo havia pensat estar sobre les 7h, ara em conformava en baixar de 8).
Vam fer un viatge tranquil, parant a Lleida, dinant a Puigcerdà i prop de les 16.30 arribàvem a Font Romeu. Vam anar a recollir els dorsals i començar a sentir l’ambient de la cursa.
Després vam anar a l’apartament, vam deixar l’equipatge i vam anar al centre de la població a comprar l’esmorzar i buscar un lloc per sopar.
Un bon sopar (espaguetis i entrecot) i a dormir prompte, amb la bona notícia de la golejada del Barça i amb la por al fred i la neu que ens esperaven pel matí.
A les 6 tots a l’aire, esmorzar ràpid i corrent cap a la sortida. Vam arribar just a temps (no ens va sobrar ni un minut) i una mica després de les 7.30 es donava la sortida. Primers km tranquils, amb els frontals i intentant trobar un ritmet bo per als 51 km que ens esperaven. Però això era impossible, els primers 12 km eren com jo m’esperava: pujades i baixades combinant la neu verge trepitjada amb pistes d’esquí de fons, fora pistes de l’estació i alguns trams on la neu t’arribava al genoll. Però a mesura que avançaven els km la cosa es complicava i just al passar la presa del Llac de la Bollosa venia el pitjor. I el pitjor vol dir més de 20 km barallant-nos amb neu verge que de normal t’arribava al genoll i si et despistaves una mica et cobria tota la cama, problemes per mantenir l’equilibri a cada passa, arribar a odiar la neu i les polaines cada 5 minuts, plantejar-te la retirada seriosament, entendre que la inexperiència a vegades es paga, comprovar que no estàs preparat per al que estàs fent i un llarg etcètera de lamentacions i penes.
Al marge de la duresa, entre l’intens sol, la dificultat que tenia per menjar i que la primera vegada que vaig mirar el rellotge portava 4h i no estava ni molt menys a la meitat vaig pensar que tindria problemes per acabar. Per sort, aquest pensament va ser el millor que em podia passar, em va donar un objectiu (acabar) i em va fer plantejar de manera diferent la resta de la cursa. M’era igual qui, ni com em passés, l’important era jo, m’havia de cuidar, no fer esforços inútils, regular a les pujades, no arriscar massa a les baixades, estar tranquil i, sobretot, aprofitar bé els avituallaments per hidratar-me, menjar, arreglar-me les polaines i animar-me per arribar a la meta.
Aquest plantejament em va salvar. Per fi tornava a aparèixer el gran llac, arribava un altre avituallament, els boscos ens protegien del Sol i, el més important, tenia més gana i el cos començava a funcionar. Però després del refugi encara quedava molta duresa, la neu continuava impedint-nos córrer, les pujades ens mataven i a les baixades havies de vigilar molt de que no se’t quedés una cama enganxada i et fesses mal de veritat. A més, quedava molta cursa i era important motivar-se contínuament. Quan a un control anterior a l’estany d’Auda ens van dir que quedaven 21 km un company gairebé es suïcida. Jo allí ja estava millor, la por a abandonar quedava lluny i esperava trobar unes condicions més favorables des d’allí fins al final. Vam haver d’esperar 6 o 7 km, però finalment va arribar la baixada cap al Pla dels Aveillans on vaig poder gaudir per uns moments i recuperar una mica de temps.
A partir d’aquí les pistes d’esquí de fons barrejades amb fora pistes, carreteres nevades, poblacions i pistes d’esquí alpí ens havien d’anar retornant fins el complex esportiu de Font Romeu. Aquests últims 12 kms els divideixo en uns primers 7 o 8 on vaig anar trobant un bon ritme que em va permetre avançar alguna posició i uns últims 4 o 5 on tots vam pagar l’immens esforç acumulat i les pujades es feien duríssimes (no tenia forces ni per pujar una pista verda de debutants).
Finalment ens esperaven uns últims 600 o 700 mts de descens cap a la meta on vaig viure un moment que mai oblidaré. Mentre entrava a la pista d’atletisme i feia cas de la gent que em senyalava l’arc d’arribada al mig de l’anella em vaig emocionar. Va ser una cosa sobtada, sense saber perquè (en aquell moment no ho sabia), vaig tenir unes ganes enormes de plorar. Una emoció que no havia tingut mai, la ràbia, patiment, esforç, etc. apareixien de cop. És molt difícil d’explicar, però aquests moments recompensen tot el treball tant de la cursa com de la preparació.
A partir d’aquí a buscar als companys, comentar la cursa, dutxa, intent frustrat de dinar-berenar-sopar perquè havien tancat el self-service 15 minuts abans i esperar que arribés tothom per poder tornar a casa.
Viatge llarg però agradable, explicant-nos les sensacions, parlant d’altres curses, de xafarderies canareves, d’historietes, etc. En definitiva, una gran experiència que espero repetir (encara que sigue en unes altres condicions) i que haurà representat una gran lliçó per a mi. Pel que fa a l’estada, vaig estar genial amb la gent d’Alcanar i els seus consells van ser-me molt útils.
Per acabar, us deixo alguns enllaços i el resum de la classificació final amb les posicions dels coneguts:

1 6h19’59″ Oscar Pérez López
2 6h31’47″ Antoine Guillon
15 7h47’32″ Adolfo Aguiló (Alcanar)
65 9h12’37″ Agus Juan-Camps
105 9h49’45″ J. Ramon Subirats (Alcanar)
144 10h12’12″ J.Andreu Simó (Alcanar)
154 10h18’10″ Karim Chouaib (Xerta)
169 10h27’12″ Jordi Bort (Alcanar)

Enllaços:
Àlbum 1
Classificació general
Fotos de Karim

Fa una setmana que estem tots flipant amb l’UTMB i les proves paral·leles que es van celebrar la setmana passada als voltants de Chamonix. La veritat és que tots els comentaris i elogis es queden curts, tant amb la participació dels i de les atletes ebrencs com del millor esportista català del moment Kilian Jornet. Per completar la informació de l’entrada anterior, aquí podeu enllaçar amb el bloc de la secció de trail de la UEC Tortosa on hi ha diverses entrades dels herois de Tortosa i voltants (no poso cap poble per a que no s’enfade ningú, que segur que me’n deixaria algun). Llegiu-les totes, de veritat que valen la pena i permeten viure (d’alguna manera) el que se sent al participar i superar aquests increïbles reptes. També podeu visitar el bloc dels companys de Xerta que tot i no arribar als Alps, també van superar reptes importants en el GRP, una nova prova (amb dos modalitats) que anirà agafant prestigi ràpidament i que aviat serà una altra clàssica del nostre mon.
Per acabar amb l’UTMB a la web del Temps d’Aventura podeu veure el reportatge de l’UTMB comentat pel Kilian. Parlen una mica a la introducció del programa i passen el reportatge cap al final. Per cert el que li dóna la senyera és un company de la UEC Tortosa (jesusenc si no m’equivoco).

Però contestant al títol del post, Hi ha vida després del Mont Blanc, i tant si n’hi ha. Aquesta setmana que ve tenim cursa a Falset el dia 11 i a Catí el 13 així que qui no corre és perquè no vol. Animeu-vos i entreneu de valent que a final de mes (28 de setembre) hem d’anar a Alcanar i el 19 d’octubre tots a la nostra Primera Cursa. Tenim una tardor plena de curses (per exemple el 12 d’octubre a Tivissa), amb les quatre que ens queden del circuit i altres que m’he deixat.

Ànims, salut i cames!!

Dissabte pel matí, les 9 tocades i els tres aventurers de SudActiu ens dirigim cap a Cerler. Aquest cap de setmana toca competició “famosa”, amb participants de nivell i lluny de casa. Decidim sortir en temps, per dinar ja a l’estació i no haver de patir si tenim algun imprevist. Després d’un viatge cómode i distret amb la Caddy, vam arribar sobradíssims de temps, no tenim mesura!
Després d’un primer reconeixement de la zona de sortida, de constatar que tot i ser finals de juliol a la muntanya no fa calor (quan els núvols amagaven el sol feia fred i tot) i d’admirar aquell paisatge que normalment veiem nevat, vam posar-nos a dinar. Durant les següents 2 hores vam recollir els dorsals i la bossa del corredor (samarreta guapa, motxilla de cordons i Buff personalitzat) i ens vam aburrir bastant.
Prop de les 5 s’acabava el temps per entregar la motxilla que et pujaven a l’arribada i penjaven l’ordre de sortida. Lluc sortia abans de les 18h, Mon a les 18h clavades i jo a les 18h08. Si no pinxava ningú no ens tornaríem a veure fins a l’arribada i així va ser. Vam escalfar més del normal, encara que potser ens vam quedar curts i a mesura que s’apropava l’hora de sortida anàvem dirigint-nos a l’arc de Gore-Tex. Allí ens explicàven com donar-nos la sortida amb el xip i a córrer.
Per desgràcia, aquest a córrer durava uns 300 mts moment en que començaves a caminar i “escalar”. En el meu cas, no vaig poder tornar a trotar fins a 500 mts del final. La prova en si és molt especial. Per començar, jo vaig usar pals (gràcies Carlos) i crec que em van anar molt bé. Tot i no dominar la tècnica i la dificultat en alguns trams per trobar una superfície adequada per clavar el pal amb confiança, em van descarregar molt l’esquena i reparteixen una mica l’esforç.
Pel que fa referència a la prova en si, en primer lloc hem de dir que no era un VK real, ja que l’ascensió acumulada era d’uns 750 mts, amb una distància de 3 km aproximadament. És una modalitat molt peculiar, diferent de les curses a les que estem habituats a córrer tant per la distància com per la forma d’afrontar-la. Per a tots nosaltres era la primera vegada i estic segur que es va notar. Analitzant una mica com va anar i els temps que vam fer penso que cal molta força, que s’han d’aprofitar TOTS els moments en que la pendent et permet córrer o intentar-ho, si uses pals (decisió personal) has de treballar una mica la tècnica, s’ha de donar el 110% en tot moment sense guardar res, el temps passa molt ràpid i els bons són molt bons.
Jo, tot i que vaig fer un temps MOLT allunyat dels primers classificats (tant masculins com femenines) vaig acabar bastant satisfet i content de fer millor temps que R i L Tot i això, mirant les dades del pulsòmetre penso que hauria pogut apretar una mica més, aquest extra que et reserves per a les curses. Tinc un màxim de pulsacions molt baix i aquest hauria de ser el tipus de competició que em fes superar el récord, però no ho va ser. Pel que fa als companys, Ramon va acabar content va poder vore pujar al segon classificat i va estar a punt de guanyar-me. Si hagués portat pals segurament ho hagués aconseguit. Lluc no va quedar tant satisfet, però el seu motor dièsel no és el més adequat per a aquesta modalitat i per a properes ocasions l’haurà de posar a màxim rendiment durant l’escalfament.
Des de dalt, després de comentar la jugada i avituallar-nos una miqueta, vam poder gaudir d’unes vistes increibles, vam poder apreciar les pendents brutals que baixem a l’hivern i ens vam abrigar tot el que vam poder per protegir-nos de la fresca que feia allà dalt. Vam baixar caminant, combinant pistes de muntanya i camp a través i arriscant una mica per poder arribar més ràpidament a baix. Allí ens vam menjar el berenar que portàvem i vam esperar que es fes l’hora de l’entrega de premis, sorteig de material (a Mon i a mi ens va tocar una samarreta) i el sopar. Aquesta espera va ser excessivament llarga, agreujada per la fresca que es transformava en fred i per les hores que feia que havíem arribat.
El sopar va estar molt bé (encara que ens va tocar fer alguna jugadeta fosca per poder menjar més d’un postre i beure dos begudes) i finalment podíem anar cap a l’alberg. Dutxa i cap a Benasque a veure l’ambient. Després de buscar una mica vam trobar el Pub que buscàvem, cerveseta i a dormir que el diumenge tornava a tocar matinar.
Havia estat un dia bonic i complet i l’endemà no seria pitjor.

Podeu veure les fotos i el resum de les classifiacions al post anterior o les classificacions completes visitant aquest enllaç.

Aquest cap de setmana s’han acabat els 38 dies amb més intensitat esportiva de la meua vida (de moment). Han estat setmanes amb cursa cada cap de setmana, entrenaments suaus entre setmana i un remat final amb 2 curses en 2 dies.
Físicament he anat acusant l’esforç, tot i que al final, com em feia falta xispa, he fet curses més regulars i fins i tot vaig acabar molt bé l’última cursa. El problema ha estat més psicològic, sobretot després de la cursa d’Andorra, ja que en les dos proves de la Cursa del Llop m’he sentit poc motivat per superar-me i he hagut de conscienciar-me molt per acabar donant el millor de mi mateix.
He fet un resum amb les dades del Suunto Trainning Manager, les distàncies no són 100% fiables, ja que la tecnologia del Foot Pod té cert marge d’error, que augmenta si no el calibres bé. Estem parlant d’un màxim de +-10% de variació, però donades les xifres, podem assumir-lo perfectament. Aquí van els números: